L’orgullosa Lluna està enfadada perquè el bosc és tan agosarat que l’oculta dels meus ulls. Un altre dia serà Lluna, però avui el protagonisme està bé que no el tinguis tu. Avui l’han d’agafar els estels, les nebuloses i tot el que hi hagi més enllà. Mentre sona una cançó de nostàlgia de fons em disposaré a deixar-me endur més enllà, cap a un viatge infinit. Avui, la meva situació terrenal sembla més celestial que mai i dono les gràcies a tots aquests petits pensaments que se’m claven com punyals al meu cap i que em fan sentir viu. Em fan sentir capaç de somiar, de creure’m alguna cosa més que mera transició vital. La veu de les meravelles em crida i jo em descloc de tot el que em lliga al que és l’aquí i l’ara i començo el meu viatge. Fins demà doncs.
D&A (1)
Un tema massa complicat com per que algú com jo el resolgui, però massa interessant com per no deixar-lo de banda. Quan ens posem a reflexionar sobre el que ens envolta, tot, toquem totes les branques del coneixement. El punt amb més gràcia és, per a mi, aquell on es troben totes s’hi troben. On la filosofia dansa amb la física i a la vegada amb la psicologia. Plantegem-nos doncs la següent pregunta, les nostres vides estan dirigides pel destí o per l’atzar? Tenim uns objectius predeterminats o allò que fem és totalment atzarós i no les casualitats són només casualitats? Difícil.
Quan miro al veu voltant veig massa coses perfectes com perquè aquestes siguin fruit de l’atzar. Només aixecant la vista veig una paret verda de vegetació. En aquesta interacció entre jo i el que tinc davant hi ha tantes coses a explicar, tants perfeccionismes darrere que em meravella. pensem en la increïble màquina que és l’ull humà de tal manera que jo pugui veure amb una resolució quasi divina la vegetació que tinc al davant. El sistema de lents, receptors, nervis, conductes, etc. que hi ha al darrere és increïble. Sense deixar de banda la consciència que em permet analitzar el que veuen els meus ulls. I a sobre hi ha un sistema igual o més complex dins la pròpia vegetació, la seva forma, el seu mètode d’autoalimentació o la ultraestructura cel·lular que és diferent en els diferents tipus de cèl·lules que té. No deixem d’obviar que tot això és present dins d’aquesta interacció de la mirada. Intentem imaginar per un moment l’enormitat i la complexitat d’una ciutat, de la Terra, de l’Univers, o a la inversa, d’un no-tan-simple àtom. Massa perfecció. Tot això és fruit de l’atzar? Pensem.
Cara Cazador
Si encuentro el error colgado sobre mi
No volveré a decir;
Puedo ser un juez peor
y no es lo mejor
Siempre que vuelvo de un momento anterior
Pienso lo mismo;
¿Quién debería ser yo?
Y no es lo mejor
Si es siempre el mismo juego para decir;
Ya no soy nada aquí
todos conocen mi error
No es lo mejor
Si no es conmigo, dilo, es mucho peor
Alguien predijo;
nadie sabrá más que yo
Y no es lo mejor
Un nou inici
La música m’arriba i m’omple, des d’un punt proper, o bé de d’un punt llunyà. La font no m’importa, no és transcendent. El que captiva la meva atenció en aquest moment són els acords que arriben dins meu, superant així totes les barreres físiques i psíquiques que ofereixo. I arriba. Oh i tant que arriba. I ho fa amb força, em colpeja, em deixa abatut des de la primera nota, fent-me conscient de la grandesa de tot plegat. Passat, present i futur, reunits en un sol instant de perfecta harmonia. El sentiment més fort de tots no és la felicitat, és aquest que sento, aquest indescriptible moment de transició que em desencadena la música, aquest estat de plenitud màxima. Un moment, una il•lusió, on el tot i el res es conjuguen mútuament per arribar aquí, al nou inici.
Missatge de benvinguda
Primer de tot, benvinguts al meu nou espai a internet. Us diria que heu entrat a la millor pàgina, on recopilo les dades més interessants, on riureu més, on tot estarà escrit amb una retòrica, gramàtica i lèxic extraordinaris i demés coses positives per tal que automàticament tinguéssiu ganes de venir a visitar-me cada dia. Us ho diria. Però tant jo, aquí escrivint, i vosaltres, allà llegint, sabem que no és veritat. Els ítems dels quals opinaré, compartiré i/o debatré ‘han hagut de cridar l’atenció prèviament a mi. És a dir, que si heu arribat aquí amb l’esperança de consells pel “Minecraft” o com fer els millors memes, selfies o cupcakes (tot això tant de moda ara, vaja), ja podeu marxar, que jo no en tinc ni idea. Pel que fa a l’humor, no us puc prometre res, i pel que fa a la llengua encara menys. Així que benvinguts de nou a un blog normal i corrent on hi poso i hi dedico el meu punt de vista sobre allò més rellevant que em rodeja.
