Un nou inici

La música m’arriba i m’omple, des d’un punt proper, o bé de d’un punt llunyà. La font no m’importa, no és transcendent. El que captiva la meva atenció en aquest moment són els acords que arriben dins meu, superant així totes les barreres físiques i psíquiques que ofereixo. I arriba. Oh i tant que arriba. I ho fa amb força, em colpeja, em deixa abatut des de la primera nota, fent-me conscient de la grandesa de tot plegat. Passat, present i futur, reunits en un sol instant de perfecta harmonia. El sentiment més fort de tots no és la felicitat, és aquest que sento, aquest indescriptible moment de transició que em desencadena la música, aquest estat de plenitud màxima. Un moment, una il•lusió, on el tot i el res es conjuguen mútuament per arribar aquí, al nou inici.

Anuncis