L’orgullosa Lluna està enfadada perquè el bosc és tan agosarat que l’oculta dels meus ulls. Un altre dia serà Lluna, però avui el protagonisme està bé que no el tinguis tu. Avui l’han d’agafar els estels, les nebuloses i tot el que hi hagi més enllà. Mentre sona una cançó de nostàlgia de fons em disposaré a deixar-me endur més enllà, cap a un viatge infinit. Avui, la meva situació terrenal sembla més celestial que mai i dono les gràcies a tots aquests petits pensaments que se’m claven com punyals al meu cap i que em fan sentir viu. Em fan sentir capaç de somiar, de creure’m alguna cosa més que mera transició vital. La veu de les meravelles em crida i jo em descloc de tot el que em lliga al que és l’aquí i l’ara i començo el meu viatge. Fins demà doncs.
El peix de la Xarxa 